“Quan escric noranta em sembla que no es refereix a la meva persona. Aquesta soc jo? La resposta és si” (Neus, estiu de 2011)

Com passa sovint als mites fundacionals, no tenim memòria escrita o una data exacta de la creació del Seminari Permanent de Ciències Naturals (Associació de Professors). Segons la tradició, fa alguns triennis, lustres, sexennis i fins i tot varies dècades, un grup d’amigues del gremi del guix, començaren a reunir-se per intercanviar experiències. Elles havien conegut a la gran renovadora de la pedagogia catalana: L’Angeleta Ferrer i Sensat, i eren depositàries de la memòria històrica del gran moviment innovador de l’ensenyament de les Ciències Naturals. Entre elles destacà la Neus Llovera i Vidal, que juntament amb d’altres “pilars”, forniren la colla que amb el pas del temps ha esdevingut aquesta agrupació de socis i amics que és el nostre Seminari.
El que si saben és que la Neus amb els seus 90 anys, no ha deixat d’assistir-hi a totes les activitats, sempre a primera fila, prenent apunts, formulant preguntes intel·ligents, donant exemple del model de professor, que lluny de quedar-se fossilitzat, continua en constant renovació, com ho fan els coneixements i la vida.

Al marc de la postal podem trobar els dos-cents i escaig socis, al territori de la botànica, una flor de neu, amb alguns grans cultivadors d’aquesta branca; envoltant els viruses, bacteriòfags o cristall de gel/neu, en definitiva: el mon microscòpic, una miscel·lània de geòlegs, ecòlegs, economistes o sindicalistes, vocals, en resum: professors. La geologia figura representada pel quars cristall de roca, que possiblement ens recorda més a un guix. Al quadern de camp el voluntariat compromès amb l’organització de les activitats. I encabits a les lletres que componen la paraula Naturals, diversos noms, representants de qualsevol soci, ja que ningú és menys important que un altre, i és justament que tots plegats fem possible el nostre objectiu: Continuar aprenent per continuar ensenyant.

El dibuix pretén assemblar-se a la Neus contemplant el creixement de l’Associació, i una llunyana xerrada, en que ella ens va exemplificar mitjançant la simetria aparent del volcà Santa Margarida, i la línia torta que dibuixa el pont de Besalú, l’ importància de l’observació: l’art de mostrar-nos el que no havíem vist.

Servando Temprano
President SPCN

Felicitats Presidenta d’Honor!